En la sessió del Taller d'Història del 14 de febrer de 2018 es va dedicar a les festivitats de Santa Eulàlia i Sant Medir que, juntament amb la de Sant Vicenç, són de les diades més celebrades tradicionalment a Sarrià. Santa Eulàlia, patrona de la vila, té una vinculació especial amb els Caputxins: Es creu que la santa va viure al Desert de Sarrià i, per això, els caputxins van construir allà el primer convent de l’orde a Catalunya.
Santa Eulàlia de Barcelona (Sarrià, ca. 290 - Barcelona, ca. 303) va ser, segons la tradició, una noia cristiana que va morir per no voler rebutjar la seva fe durant les persecucions de Dioclecià, i que va ser martiritzada i venerada com a màrtir per diferents confessions cristianes. Tanmateix, hi ha seriosos dubtes sobre la historicitat de la narració del seu martiri, i fins i tot sobre si la seva llegenda no és una versió local de la de santa Eulàlia de Mèrida, ja que el primer testimoni escrit que se'n té és un himne de Quirze de cap al 660, o sigui, més de tres segles després de la seva època. La tradició que la fa originària de Sarrià encara és posterior.
La Llegenda de Santa Eulàlia
Segons la tradició cristiana, Eulàlia fou una noia que vivia al Desert de Sarrià, del final del segle III. Educada en el cristianisme, encara nena, amb tretze anys i durant la persecució de Dioclecià contra els cristians que va dur a terme el prefecte Decià, no va voler renunciar a la seva fe i fou condemnada a patir diferents turments, fins que, en veure els jutges que no servien per fer-la abjurar del cristianisme, la van condemnar a morir a la creu en forma d'aspa.
D'acord amb la tradició, la noia va patir tretze turments, tants com anys tenia. Fou assotada, se li va estripar la carn amb garfis, li'n posaren els peus sobre brases roents, li tallaren els pits, li fregaren les nafres amb pedra tosca, li aplicaren oli bullent a les ferides, la van ruixar amb plom fos i la van llançar a una bassa de calç. A més, fou ficada en una bóta plena de vidres que van fer rodolar, va ésser cremada a una foguera, tancada amb puces perquè la piquessin i, finalment, crucificada: va morir a la creu.
A Sarrià hi havia molta devoció i la processó que es feia, que anava des de Sant Vicenç a la capella de Santa Eulàlia al Desert, i tornava, era de les més seguides a la vila.
Vista de Sarrià, Barcelona i Montjuïc des del convent dels Caputxins del Desert, el 1790. Gravat d’Alexandre de Laborde
Comentários