Ramir Rocamora, un escultor a Sarrià
- jesusmestrecampi
- May 13
- 2 min de lectura
En la sessió del 20 de març del 2025, es va fer la presentació del llibre Olor de ginesta, per l'autora, la Caterina Ferrer, i es va parlar de l'escultor Ramir Rocamora, que va viure bona part de la seva vida a Sarrià, a càrrec de Carles Romaní, entre altres temes.
Caterina Ferrer ha reunit i novel·lat els seus records d'adolescència i joventut a Sarrià, durant els anys setanta del segle XX, en el llibre Olor de ginesta. La seva família vivia en unes torres al passeig de la Bonanova, just a tocar del torrent de Gardenyes i a tocar de la plaça Sarrià. Aquestes torres, juntament amb moltes altres, van desaparèixer en fer-se l'allargament de la Via Augusta fins a la Bonanova, entre 1972 i 1976, i posteriorment, fins a arribar a l'entrada del túnel de Vallvidrera, a finals dels anys vuitanta. Ara, a l'indret on hi havia aquestes torres, hi ha la Porta de Sarrià. Ferrer descriu el Sarrià de finals del franquisme, sobretot el desvetllament d'una colla de joves amb l'activisme polític.
Carles Romaní va fer una magnífica presentació sobre un escultor l'obre del qual és poc coneguda, en Ramir Rocamora, nascut a Reus el 1877 i va viure a Sarrià des de 1906 fins a finals dels anys vint. Va patir privacions econòmiques i la carrera com a escultor va ser plena de dificultats, tot i alguns èxits particulars. Però la seva vida i carrera van fer un gir positiu a partir del coneixement d'Àngela Pont, vídua originària de Verges i establerta a Sarrià, a la plaça Sant Vicenç, des del 1890, aproximadament. Rocamora i Pont comparteixen les seves vides els anys vint i trenta, fins a la mort de Rocamora a Verges, el 1939. L'escultor va freqüentar el CE Els Blaus, a partir dels quals coneixem part de la seva obra.
També es va fer la presentació de la visita a la Casa Guarro, avui Escola Pública Italiana, al carrer Carme Karr, que es va fer el dia 10 d'abril, amb una molt bona assistència, cap a 40 persones.
Podeu descarregar el pdf de la sessió aquí

Ramir Rocamora, La Actualidad, 30 de març de 1912
Comments