top of page

Les sitges de Can Batllori

Updated: Jul 27, 2020

En la sessió del Taller d'Història del 17 de desembre de 2015 es va projectar una presentació amb un recull de fotografies sobre les excavacions arqueològiques a Can Batllori, l'any 1970, on es va un camp de sitges.


Antoni Mañé va fer un detallat informe de les excavacions, que es pot trobar al web d'Els Blaus. Reproduïm alguns fragments. Aquestes sitges, d'època ibèrica, són un testimoni de la història antiga de Sarrià.


L'excavació de les sitges ibèriques de Can Batllori, en el límit meridional de Sarrià


L’estiu de l’any 1970 varem començar les excavacions arqueològiques de les restes d’un camp de sitges ibèriques. Portàrem a terme els treballs el Grup de Recerques Arqueològiques del Centre Excursionista Els Blaus de Sarrià, compost en aquells anys per: Jordi Bigues, Ramon Masats, Santiago Segura i Enric Duran, amb la col·laboració del que signa i un grup d’amics de Sant Gervasi; tot comptant amb la direcció tècnica i assessorament del Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona, representat en les persones del seu director, el Sr. Fredèric-Pau Verríé i la professora, aleshores recent llicenciada, senyora Isabel Rodá. El lloc de la troballa se situava per aquells anys dintre d’un rectangle urbanístic actualment molt modificat, enquadrat entre els carrers de Numància, Nau Santa Maria i Caravel·la Niña, en terrenys de l’antiga masia de Can Batllori.


El descobriment es va produir arrel de la inspecció per part de Jordi Bigues, el qual hem va reclamar per confirmar la troballa, d’un antic rebaixament de terres en un camp de cultiu, que havia ocupat aquells terrenys, i es van poder identificar quatre sitges subterrànies obertes en el sòl; una es va trobar buida i les altres tres restants encara estaven plenes de terra. Aquestes sitges, les quals en el moment de la descoberta encara mantenien intacta la meitat de la secció vertical, eren d’unes dimensions considerables. La més gran arribava als 3,80 metres de fondària, i mostrava un perfil perfectament delimitat i regular. La seva impermeabilitat estava assegurada per mitjà d’un revestiment d’argila molt dura; aquest punt es va comprovar en efectuar el procés de buidat d’aquests antics contenidors de blat. En el fons de la sitja número 2 es localitzaren tres forats petits, probablement destinats a drenar l’aigua de les filtracions


Aquestes sitges havien estat obertes i utilitzades per un grup humà de la tribu ibèrica dels laietans, que conreava el blat en les planes de la part baixa del que amb el temps esdevindria el terme municipal de Sarrià. Un cop abandonades les sitges, el més usual es que fossin reomplertes amb pedres i amb tota mena de deixalles. Pels materials arqueològics recuperats, ibèrics i romans republicans, es pot datar l’amortització d’aquestes entre els anys 150 i el 100 aC; la de la seva obertura en el sòl és més reculada, probablement dels segles IV-III aC.




Les sitges de Can Batllori, davant de la clínica Corachan. Arxiu històric del CE Els Blaus

11 views0 comments

Comments


bottom of page