La Seu de la Vila

En la sessió del Taller d'Història del 16 d'abril de 2015 es va projectar una presentació amb un recull de fotografies sobre la Seu de la Vila, l'antic Consistori municipal de Sarrià abans de la seva agregació a Barcelona, l'any 1921.

Durant el segle XVII hi ha una progressiva diferenciació entre la parròquia i el govern municipal de Sarrià. La referència documental més antiga d’una seu municipal és del 1603, i situa la seu del consell de la vila enfront de la parròquia. Des de mitjan segle XVII, hi ha constància que el Consell Municipal es reuneix en aquest edifici.

Per un plànol del 1858 se sap que la seu de la vila estava situada al centre de la plaça de Sarrià, amb una façana que donava a la parròquia on hi havia les dependències municipals —la sala de reunions del comú, la secretaria i l’arxiu— i l’escola de pàrvuls. A la part posterior de l’edifici hi havia serveis com ara la fleca, la taverna, la carnisseria, la bàscula i diversos corrals. Aquest edifici estava força malmès. El 1858, s’encarregà un projecte de noves cases consistorials i de reforma de la plaça Major, que no es va realitzar, a l’arquitecte municipal Elies Rogent. El 1863 l’edifici va fer uns moviments i va amenaçar ruïna, cosa que obligà a fer un trasllat forçat de la seu de la vila. Fins el 1896, l’ajuntament es va instal·lar a diversos edificis del centre del poble, el darrer dels quals va ser una casa situada entre el carrer Major i el carrer del Paletes, a la zona coneguda com els carrerons.

Les noves cases consistorials

Ramon Miralles, constructor, contractista i alcalde de Sarrià entre 1879 i 1902 —excepte intervals breus- va assumir la qüestió de les cases consistorials. Es confià el projecte a Francesc Mariné i Martorell que, a més del nou edifici, va projectar una àmplia plaça al davant, la de la Seu de la Vila. Després d’enderrocar algunes cases i l’anterior seu municipal, la nova plaça arribava fins al carrer Major, a l’alçada de la casa particular de l’alcalde.

Miralles va portar una certa racionalització a un ajuntament que havia de fer front al creixement accelerat de la vila, a la modernització de les comunicacions i a la construcció de serveis com el nou escorxador. Els seus successors van seguir la seva pauta: Joaquim Vallet (1902-1903); Carles Xiró (1904-1909); Joaquim Margenat (1909-1915), que va impulsar el mercat, el viaducte d’Anglí, el nou safareig públic i la renovació del cementiri; Daniel Mota (1915-1918) la Creu Roja, els asils i l’Institut del Desert; i finalment Rafael Batlle (1918-1921), que va ser el darrer alcalde de Sarrià.

Com a informació complementària, podeu veure la relació completa dels alcaldes de Sarrià, que en Joaquim Margenat ha fet a partir de la informació de les actes de l'Ajuntament, el llibre de Ferran de Sagarra Sant Vicenç de Sarrià, els treballs de Eliseu Toscas i unes llistes que va publicar El Full Parroquial, l'any 1978.

S'adjunta la presentació que es va fer en la sessió del Taller

Postal de principis anys vint amb la Seu de la Vila de Sarrià. Arxiu històric del CE Els Blaus