La sessió del Taller d'Història del 17 de gener del 2019 es va dedicar a conèixer detalls i fotografies de la F-14, una fàbrica de guerra de la Generalitat de Catalunya que durant la Guerra Civil es va establir als Salesians de Sarrià. A la mateixa sessió també es va parlar de la font de Santa Eulàlia, al Desert de Sarrià.
La CIG (Comissió d’indústries de Guerra) i la F-14
L’escola professional salesiana de Sarrià, només tres mesos després de començar la Guerra Civil espanyola, va convertir-se en una zona d’interès pel CIG. Abans de la guerra, les instal·lacions eren utilitzades pels salesians per formar als joves en diferents oficis, però amb l’esclat del conflicte el juliol de 1936, es va convertir en un magatzem de la CIG. Al principi només s’emmagatzemaven i distribuïen diferents materials, però, amb els mesos, va anar guanyant importància fins convertir-se en el principal centre distribuïdor d’elements metal·lúrgics de la CIG. A finals de 1936 i principis del 37, el recinte començaria a ser utilitzat com a fàbrica per a fer materials de guerra, en aquest cas de granades, però no seria fins el gener del 37 que es començaria a fabricar el fusell Mauser. Al cap d’un mes, el recinte passaria a ser anomenat F-14, o “la fàbrica dels Salesians” i, amb el temps,passaria a ser la gran indústria del mosquetó. Durant el primer període de la guerra (es a dir, quan era controlada totalment per laCIG) era una de les fàbriques de major importància i de les més ben equipades de les 15 que la Generalitat va crear durant la guerra, i una de les que més va produir. L’escola va ser dotada d’una gran quantitat de maquinària provinent de diferents tallers, la qual va ser distribuïda per les instal·lacions, sumant-se a la fusteria i d’altres aparells que ja hi havia a l’escola. Però la F-14 també tenia una part dels edificis reservada a l’aspecte administratiu, ja que tenia diferents despatxos, com ara el de direcció, oficines d’administració, el departament de caixa i el departament de delineació.
Alguns noms importants d’aquest període a la fabrica són els de l’enginyer Teodor Colomina (director durant els primers mesos), Isidro Pedrol (administrador) i Antonio Párrega (cap de la secció de control del material). La F-14 seguia creixent durant l’any 1937, fabricant cada cop més materials, ja que no només feia granades i el muntatge del mosquetó, sinó que també feia peces d’aquest i va començar a fer noves armes com la metralladora “Fontbernat”, el fusell metralladora “Schmeiser”, etc... Aquestes armes eren lliurades a la CIG, sense passar pel control del govern de la República. Això va ser així fins octubre de 1937, quan el govern de la República s’instal·laria a Barcelona, i apareixeria la Sot Secretaria de Defensa. Es van proposar varies mesures al llarg del any 1938, per intentar que la F-14 seguis en la seva bona línia, mesures que es proposaven des de la CIG i també des de la Generalitat, amb la participació de Tarradellas. Una de les decisions que es van prendre, seria la de utilitzar la F-15 com a filial de la F-14, fabricant peces del mosquetó o cedint maquinaria.
En total, hi havia unes 279 persones treballant a la fàbrica l’any 1938, essent el moment que més treballadors va tenir la F-14. Cal destacar que, des de mitjan 1937 fins que la CIG va perdre el control de les seves 15 fàbriques l’agost de 1938, el director de la F-14 va ser Eugenio Vallejo, un dels homes forts de la CIG des de la seva creació.
Textos procedents del treball del col·legi dels Salesians "Les Indústries de Guerra a Catalunya (1936-1939). F-14: la fàbrica dels salesians", de Miquel Conesa, Bernat Bayer i Víctor Busquets. Tutora: Lourdes Nieto.
Vehicle blindat construït a la F-14. Fotografia procedent de l'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià - Monestir de Poblet
Comments