La Cònsola i el noucentisme

En la sessió del 21 de novembre de 2024, és va presentar el darrer llibre publicat per El Jardí, Barris i carrers de Sarrià, Sant Gervasi i Vallvidrera, de Jesús Mestre, i es va informar de l'estat del projecte "L'orquestra Veracruz", especialment dels documents que s'estan treballant de l'arxiu de l'Associació Veïnal de Sarrià.

Tanmateix, la major part de la sessió es va dedicar a la presentació de Carles Romaní: "Noucentisme vs. “mansardisme”. El posicionament estètic de La Cònsola: una discussió no només estilística". Els anys en què es va publicar la revista sarrianenca La Cònsola (1919-1920), període en què la Mancomunitat de Catalunya estava presidida per Josep Puig i Cadafalch, el moviment noucentista representava no només un corrent artístic (poètic, pictòric, arquitectònic o musical), sinó la construcció d'una identitat nacional pròpia. La Cònsola va prendre partit per aquest corrent: va publicar poemes dels principals autors noucentistes, va ser crític amb arquitectures que considerava foranes i va donar veu a les postures nacionalistes i "patriòtiques". El personatge de la Laieta pot ser interpretat com una versió sarrianenca de La ben plantada.

En Carles va fer una excel·lent presentació sobre aquest debat que va plantejar La Cònsola el 1919, i també un assaig sobre el noucentisme com a moviment artístic caracteritzador del país i de la seva història i tradició. També va fer un repàs a l'àmbit de Sarrià i Sant Gervasi, d'edificis amb mansardes i edificis paradigmàtics del noucentisme com ara les cases Baltasar Garriga i la Torre San Fernando, de l'arquitecte sarrianenc J. Lloret, o la casa Lluís Guarro, d'Antoni Puig Gairat.

Podeu recuperar la presentació en format pdf aquí.

Pintura mural de la sala de música, de la Casa Guarro, de Josep Obiols. Fotografia de Carles Romaní