L'asil del Desert

En la sessió del Taller d'Història del 16 de febrer de 2017 es va projectar una presentació sobre l'asil d'avis del Desert de Sarrià. També es va parlar de la Vil·la Elena, de la Font de la plaça Artós, i del retaule del Roser, obre d'Agustí Pujol del segle XVII que es conserva a la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià.

La finca coneguda com a "Desert de Sarrià" després de ser convent dels Caputxins, va passar a mans d'EnricoMisley, l'any 1842, i quan ja estava mig enrunada es va posar a la venda l'any 1882. Aleshores va ser comprada per Josep Sert i el doctor Josep Ricart per acollir treballadors invàlids. Es va inaugurar el 2 d'agost de 1894. I se'n van fer càrrec les Germanes de la Caritat. Al costat de l'asil, hi havia la capella de Santa Eulàlia, molt popular pels sarrianencs. Molts veïns del barri es casaven en aquesta capella i també era lloc d'arribada de la processó de Santa Eulàlia, la més popular a la vila. S'han conservat moltes fotografies d'aquesta processó, que es va deixar de fer a principis de la dècada del 1960.

En els plànols de 1928-1935, a l'actual carrer Riu de l'Or amb Santa Amèlia, vessant mar, veu clarament la finca Vil·la Elena, i s'esmenta que és propietat d'Elena Girona, vídua de Folch. S'ha trobat unes fotografies d'aquesta torre, junt abans del seu enderroc, obra d'Eusebi Navarro.

La Font d'Artós

Pere Carbonell ha localitzat una fotografia històrica de la font d'Artós, de molt interès. Hi ha el propòsit de restaurar-la i s'ha fet una memòria arquitectònica:

La font de la Plaça Artós situada al centre la trobem construïda al 1873 i reconstruïda al 1984 segons consta a la fitxa de l’Ajuntament de Barcelona al web Art Públic:

“Aquesta font és una mostra de la participació de la iniciativa privada en les obres relacionades amb el subministrament d’aigua. A la segona meitat del segle XIX assistim a un canvi de materials en la construcció de fonts públiques, passant-se de la pedra a la foneria. La font de la plaça d’Artós és un dels exemples en el que la base de la font segueix essent de pedra, a la que se li ha afegit una columna de ferro que en el seu moment era un fanal de dos braços. Durant aquest període és normal que els punt d’aigua estiguessin il·luminats, pel que són comuns els dissenys que combinen les dues funcions. Malauradament, la font de la plaça d’Artós no ha conservat els braços dels fanals, de manera que avui la columna de ferro que l’encapçala sembla només un element decoratiu.

La font té tres elements ben diferenciats: la base amb les piques; el cos dels brolladors i la columna de ferro sobre aquest. La base, de planta gairebé quadrada (1,93 x 1,93), i amb una alçada considerable -1,88m- dóna al conjunt un aspecte robust. El cos dels brolladors és molt més petit i deixa suficient espai per a les dues piques i dues generoses lleixes on deixar els càntirs i les galledes, en un intent de fer més còmode la feixuga feina d’anar a buscar aigua. Els dos brolladors originals no s’han conservat, però en canvi si que s’han conservat les plaques de marbre amb la llegenda dels donants, escrita amb majúscules de pal sec, molts semblants a la tipografia de les plaques dels carrers de Barcelona.

La columna de foneria té un primer cos profusament decorat amb fistons on apareixen les inicials dels donants, J.M. (Joan F. Muntadas) a la banda de mar i F. V. (Francesca Vilardell) a la part de muntanya. A mitja alçada hi ha les marques deixades pels dos braços amb fanals, avui desapareguts, però que podem imaginar a partir del dibuix del projecte que es conserva a l’arxiu del Districte de Sarrià. Al capdamunt de la columna, sobre un capitell dòric amb flors el conjunt acaba amb una bola amb la punta d’una fletxa.

A continuació incorporem un extracte dels dos espais públics que abasten l’àmbit d’aquest projecte: el carrer dels Vergós i la plaça Artós, del llibre: Els carrers de Sant Vicenç de Sarrià de J.M Vilarrúbia i J. Jové, Editat per l’Ajuntament de Barcelona, Districte de Sarrià-Sant Gervasi, 1986.

Plaça d’Artós

Originàriament aquest espai no existia com a plaça; era simplement un encreuament de carrers, una porta d’entrada al nucli antic de Sarrià mitjançant el carrer Major i el carrer de Bonaplata. Era l’any 1859 quan el propietari de l’indret, Delfí Artós i Mornau, cedint uns terrenys de la Torre Artós de la seva pertinença, va promoure l’eixamplament i la urbanització de l’espai.

La plaça es va complementar amb una font, inaugurada el 15 de gener de 1873. Les alineacions de la plaça foren ajustades mitjançant un projecte de 9 de maig de 1946, el qual afectava diversos carrers de l’indret. Foren inaugurats uns jardins amb el nom de Dorotea de Chopitea, dedicació aprovada el 17 de novembre de 1960.

Carrer dels Vergós

De bon principi la traça fou definida pel projecte “Sarriá. Plano general” de l’arquitecte Francesc Mariné, aprovat el 4 de desembre de 1888. Amb posterioritat, l’11 de juny de 1936, el traçat fou lleugerament modificat mitjançant una corba al seu recorregut final en arribar a la plaça d’Artós.

En origen rebé el nom de carrer de Llobregat i, com va passar en molts més carrers, amb l’agregació de Sarrià a Barcelona s’esdevingué la duplicitat amb un carrer d’Horta. Fou canviat el 18 de maig de 1927 per l’actual dedicació als Vergós".

S'adjunta la presentació que es va fer en la sessió del Taller

L'antic asil del Desert, de principis del segle XX. Al fons, les torres de Can Sentmenat. THS, fotografia cedida per Joaquim Margenat