La sessió del 7 de maig de 2015 del Taller d'Història de Sarrià va estar dedicada a l'enginyer nord-americà Frederick Stark Pearson i a l'enginyer català Carlos Emilio Montañés i Criquillión. Miquel Palou, especialista en el tema, va ser l'encarregat de fer la presentació. Aquesta xerrada se situava dins la preparació del Centenari de la construcció del Túnel de Vallvidrera, el 1916.
Qui era en Frederick Pearson?
Qui era en Frederick Pearson? Com actuava.? Quin era el seu “modus operandi”?
Va néixer a Lowell (Massachusetts) el 3 de juliol de 1861. La prematura mort del seu pare, ferroviari, el va obligar a portar a terme diversos treballs, com donar classes a domicili i d’altres que li van permetre obtenir els suficients recursos per estudiar enginyeria i graduar‐se a la universitat de Tufts.
En 1887, als 26 anys, va crear a Somerville (Massachusetts) una petita central termoelèctrica destinada a subministrar enllumenat a l’ajuntament, la universitat i algunes empreses locals. L’èxit obtingut fa que el 1889 el contractin com enginyer en cap a fi d’electrificar els tramvies de Boston, on dissenya motors especials, construeix la central elèctrica i tot plegat fa que entri en contacte amb les indústries de material elèctric Westinghouse i General Electric Co. Posteriorment, en 1894, el contractaran com enginyer en cap a la Metropolitan Street Railway Co. a fi d’electrificar els tramvies de Brooklyn (Nova York), on construeix una central tèrmica i posa a punt un nou sistema de transmissió de la tracció. Totes aquestes actuacions el converteixen en un dels enginyers elèctrics mes destacats del país.
La Barcelona Traction Light & Power
Es va constituir a Toronto (Canada) el 12 de setembre de 1911, emparada sota la legislació canadenca, amb un capital social de 40 milions de dòlars, promoguda per Pearson junt amb un grup de inversor canadencs. El seu objectiu, com hem vist al principi, era portar a terme allò que Carlos Montañés no va poder fer per manca de capital: l'electrificació de Catalunya i el monopoli elèctric mitjançant l’explotació hidroelèctrica dels rius de la conca del Ebre, a fi d’aconseguir una generació que, tot i que es pretenia de 300.000 CV, per problemes de
concessions es va limitar, en un principi, a 170.000 CV, junt amb una xarxa de transport, a 110 kV, de 385 kilòmetres. El mateix dia es constitueix, també a Toronto, la societat Spanish Securities Co. Ltd. amb un capital de 40.000 dòlars, subscrit totalment per inversionistes estrangers.
El 30 de novembre de 1911, Spanish Securities subscriu 250.000 accions de Barcelona Traction i aquesta, el 5 de desembre de 1911 rebaixa el seu capital a 25 milions de dòlars, amb la qual cosa, l'única accionista de Barcelona Traction passa ser Spanish Securities. Aquesta darrera, com a contrapartida a les accions de Barcelona Traction, li cedeix concessions, peticions de concessió, plànols, projectes i la totalitat de les accions d’una societat encara no constituïda que s’anomenarà Ferrocarriles de Cataluña, S.A., per un valor de 12 milions de pessetes i obligacions de la mateixa companyia per un valor de 8 milions de pessetes. Finalment Ferrocarriles de Cataluña no es constituirà fins l'1 d’abril de 1912 i la corresponent emissió d’obligacions no es farà fins el 25 de juny de 1913.
Una altra part de la inversió global projectada per Pearson era crear un sistema de
comunicació entre Barcelona i el Vallès: els Ferrocarriles de Cataluña. D’aquest tema en forma part directament en Carlos Montañés, que era propietari d’un tren‐atracció que tenia
molt d’èxit i que circulava per un túnel il·luminat entre el Peu del Funicular i el pantà de Vallvidrera, anomenat Mina Grott.
Inici de la construcció de la línia de ferrocarril de Sarrià a les Planes, el juliol de 1914. Arxiu FGC
Comments