La sessió del Taller d'Història del 19 de març de 2015 va projectar una presentació amb un recull de fotografies sobre el Reial Monestir de Santa Isabel de Sarrià (no s'ha de confondre amb el Real Monasterio de Santa Isabel de Madrid, del segle XVI, que pertany al Patrimoni de la Casa Real). La presentació la va preparar Joaquim Margenat, que fa un esbós de la història del monestir:
L’edifici del monestir va ser edificat, d’acord amb els plànols de l’arquitecte Telmo Fernandez, pel mestre d’obres Joaquim Codina Natali, per encàrrec de les monges Clarisses, que havien comprat el terreny a 1877. La finca, anomenada antigament Mas Serra, havia estat propietat de Manuel Gil de Palacios i més tard de la família Sagarra. Els Segarra va començar a urbanitzar la finca a 1846, després de la guerra carlina, on van gastar part de la seva fortuna, com a bons carlistes que eren.
Durant l’epidèmia de còlera de 1865 ,que va causar molts morts a Sarrià, els Sagarra que estaven a Sarrià van resultar molt afectats en morir set persones de la casa, de manera que van decidir vendre el mas i el que quedava de finca a Miquel Boada Vilomara, que ho va vendre a les monges Clarisses (Terciàries de Sant Francesc d’Assís ), l’any 1877.
Les monges que van fer construir l’edifici eren les que des de 1564 estaven al monestir conegut com Elisabets, al carrer Elisabets de Barcelona, a la cantonada al carrer Xuclà. Aquest convent de Barcelona l’havia iniciat una begina de nom Joana Fornés a qui aviat deixaren una casa per viure i el bisbe dona permís per a fer-hi una església. Les abadesses del convent de Barcelona que demanaren permís a l’Ajuntament de Sarrià per construir el nou convent, van ser Leocadia Garcia i més tard Concepció Moliné.
Com hem dit a 1878 les monges es traslladaren a Sarrià per a seguir fent vida de claustre i oració, i van estar-hi més de 100 anys. El permís definitiu el va signar l’alcalde Ramon Miralles el 5 de març de 1881.
L'escola Santa Isabel
A partir de 1946 les monges van compartir l’edifici amb una escola, la Santa Isabel, fundada per mossèn Francesc Ros Vendrell (1907-1991 ). Va ser una escola de gran tradició a Sarrià.
L’any 1990 les monges marxaren a Laver-Subirats on varen construir un petit convent a la que havia estat rectoria de Sant Pere de Lavern.
A partir de 1995 l’escola i convent passaren a ser escola dels “Legionarios de Cristo”, que van ampliar i remodelar tot l’edifici, respectant el claustre i la capella.
Actualment hi ha soterrani amb piscina, instal·lacions esportives amb un total de 16.000 m2 edificats i uns 1.100 alumnes. Fa anys aquesta escola anava buscant ampliar les seves instal·lacions i es va parlar d’altres llocs de Sarrià, però al final han triat la Masia Juncadella d’Esplugues de Llobregat.
Vista del monestir de Santa Isabel, a Sarrià, a principis del segle XX. En primer pla, els horts i el jardí davant del claustre. AMDSG
コメント