En la sessió del Taller d'Història del 15 d'octubre de 2015 es va projectar una presentació amb un recull de fotografies sobre el col·legi de la Divina Pastora, una institució religiosa que es va establir a Sarrià al segle XIX.
Joaquim Margenat, en el seu bloc, ens detalla aspectes de la seva història. Abans de la Divina Pastora, a la cantonada del carrer Carrasco i Formiguera amb el passeig de la Bonanova, davant de la finca del marquès de Fontanellas, hi havia el col·legi de la "Immaculada Concepció", de la família Casanovas. Va estar en actiu entre 1880 a 1898. L'any 1837 va arribar a Sarrià el metge Salvador Casanovas Ferran, nascut a Girona a 1795. Del seu matrimoni amb Rosa Maqueli Garriga, de Barcelona, van tenir quatre filles nascudes entre 1837 i 1845: Dolors, Concepció, Mercè i Filomena. L'any 1880 la família Casanovas va demanar permís per a construir un edifici dedicat a escola, que van fer funcionar fins al 1898. Les quatre filles es van dedicar a l'escola.
El col·legi de monges
A partir de 1898 i fins al 1936, hi va haver el col·legi i convent de la Divina Pastora, institució depenent de les germanes caputxines de la mare del Diví Pastor. Les monges havien comprat el col·legi a la família Casanova a 1898 i van començar les classes al mateix octubre. L'any 1905 era tan gran l'èxit que van comprar un terreny al costat on van fer un edifici, i entremig dels dos una gran capella. Aquest nou edifici es va dedicar en part a noviciat i també a internat d'alumnes. El 1914 van decidir usar també l'edifici com a Casa Generalista. A partir de 1917, la Divina Pastora col·laborà en l'obra formativa de la parròquia de Sant Vicenç, en la formació de noies de classe social popular, que no podien pagar l'escola.
A 1925 a les sales de la planta baixa s’hi va fer una gran exposició amb imatges, medalles, pintures referent a la Divina Pastora, amb motiu de la celebració de 75 aniversari de la fundació de l'Institut. L'acte principal va ser la coronació d'una figura amb una corona de plata que era obra d'Antoni Urpí, orfebre de Sarrià.
L'any 1935 consta que hi vivien 32 monges. Del mateix any i d'una relació de les assegurances fetes per les monges existeix una relació detallada dels béns assegurats de la que, per fer-nos una idea de l'escola, destaquem: "24 bancosreclinatorios, 2 pianos, 4 salonesrevcibidorcon 50 sillas, mas otras 350 sillaspor toda la casa. 3 relojes de pared. 20 cuadros al oleo, mas 300 cuadrospequeños, 4 maquinasde escribir, un montacargas. 70 camas, correspondientes a 40 religiosasy 30 internas. 4 clases de 40 pupitres, 3 clases de 35 mesasy aula de parvuloscon 20 sillitas. 4 bibliotecas, laboratorio, y un museo ".
Els primers dies de la Guerra Civil, el juliol de 1936, va ser cremat l’edifici i va quedar en tant mal estat que es va perdre totalment. Judith Pujadó en el seu llibre Contra l’oblit: els refugis antiaeris poble a poble, diu que el 10 d’abril de 1937 Alfons Sentis, que participava en la construcció d’un refugi al desert de Sarrià va rebre permís per a retirar 2.000 totxos de les runes del convent de la Divina Pastora. S'adjunta la presentació que es va fer en la sessió del Taller
Alumnes i mestres de la Divina Pastora, l’any 1917. Fotografia cedida per M. Teresa Noya
コメント