En la sessió del Taller d'Història del 19 d'octubre de 2017 es va projectar una presentació sobre els bombardeig de Barcelona durant la Guerra Civil, i la defensa civil de Sarrià. En aquest sentit, un dels fets que ha Sarrià no hi haguessin bombardeigs es va deure, sobretot, a les defenses antiaèries del Turó de la Rovira i de Sant Pere Màrtir.
Barcelona havia sofert bombardejos aeris el 13 de febrer i el 29 de maig de 1937, i el 7, 19 i 30 de gener de 1938, i fins al final de la guerra en sofriria més, fins a un total de 51. Però, des de gener fins a març de 1938, Barcelona va suportat 16 incursions aèries que havien atacat i destruït instal·lacions al port i enfonsat vaixells; les bombes que havien caigut sobre la part més habitada de la ciutat havien estat molt escasses, fruit de la fallada en els objectius. En les comunicacions de les autoritats italianes sobre els bombardejos de març se citaven referències directes al "centre geogràfic". Ja al novembre de 1936, a Madrid, els que són considerats els primers bombardejos de la història de l'aviació, van deixar unes 2.000 víctimes civils, segons Hugh Thomas.
El bombardeig de març de 1938 fou ordenat per Benito Mussolini, sense coneixement de Franco. Itàlia tenia autonomia en l'ús de les seves tres bases aèries a Mallorca (Comando Aviazione Legionaria delle Baleari) i havia efectuat bombardejos al llarg de la costa mediterrània espanyola en diverses ocasions sense comptar amb una autorització expressa dels militars revoltats espanyols. Les primeres bombes sobre la ciutat van caure al voltant de les deu de la nit del 16 de març i l'acció va finalitzar al voltant de les tres de la tarda del dia 18. En total es van fer en una mica menys de dos dies 17 incursions, la majoria d'elles en intervals de tres hores. Es van utilitzar aviadors italians i alemanys, i avions Savoia-Marchetti S. M.79 i S. M. 81 i hidroavions Heinkel He 51C-1. La majoria de les bombes (44 tones) van caure en el centre de la ciutat, sent zones molt afectades les Rambles, la Diagonal i la Plaça de Catalunya. El dia més sagnant va ser el 17 de març, quan la majoria de les accions es van succeir a la nit i van intervenir també avions Junker alemanys. Es van llançar bombes experimentals d'entre 50 i 100 quilos amb poca capacitat de penetració però una gran força expansiva. A més d'edificis, les característiques de les bombes més petites van provocar molts morts i ferits entre els qui es trobaven en les vies públiques, els restaurants, les places o els tramvies.
Bombardeig sobre el centre de Barcelona, el març de 1938
Comments